27 de juny 2012

TDAH. Carta al director de la REVISTA CAMBRILS

Quan ets a punt de tenir un fill , et penses que seràs la millor mare del món.... Però ... passat el temps la cosa canvia i no tot surt com havies planejat . La cosa es complica ... I si el teu fill te TDAH, encara més! .. Alguns es preguntaràn què és el TDAH ( deficit d´atenció amb o sense hiperactivitat ) . Doncs el TDAh és .... Una tocada de nassos! Un dia et truquen de l´escola dient que el teu fill no es porta bé : el nen es mou , no para , molesta , s´enfada i no pot controlar la seva impulsivitat . Aviat arriben els càstigs , les males cares els “no et convido al meu aniversari”i, els “amb mi tu no jugues ”i poc a poc el nen es va quedant sol i més sol... i tot perque , en definitiva... la societat no l´entèn No entén que que són nens que necessiten més espai , més tranquil.litat, més ordre ,menys normes i més llibertat , que els deixin explorar el seu propi món . La seva atenció està centrada en mil punts diferents i per això necessiten mirar-ho tot , tocar-ho tot , sentir-ho tot ,sortir sovint , aixecar-se sovint ... Són nens moguts i molt sensibles que ,com l´aigua, necessiten contacte fisic , afecte, i , sobretot, el teu somriure . La societat , on tots hem de moure´ns al mateix ritme , no els entèn i l´escola (reduccte de la societat) ,tampoc . Tan una com l´atra els castiga , els discrimina .. sobretot .. nos se´ls escolta . Quan no són els mestres , són els mateixos companys o si no les mares d´aquests companys que assenyalen amb el dit i són incapaces de integrar-los i abraçar.los . Poques persones són les que es dignen a conèixer-los i a entendre que els nens amb TDAh són nens empàtics , ingeniosos , entusiates , intuitius , creatius , solidaris, positius i molt lluitadors! I tot això ve donat per la seva extremada sensibilitat.. Sensibilitat que, per cert , ha donat grans genis que també han patit TDAH No sé si el meu fill arribarà mai a ser un d´aquests genis , el que sí que se és que em dóna lliçons cada dia d´entusiame i lluita ... Estàn acostumats a tenir-ho tot en contra , i és increïble la seva facilitat per caure , però també ... per tornar-se a aixecar! Demano a tots els mestres , educadors,i pares que nos es deixin enganyar . No són nens , ganduls , ni dolents ,només cal canviar una mica el dia dia per fer-los la vida més fàcil De vegades una caricia fa molt més que un càstig , una mica de paciencia i seguir les normes de la psicopedadoga , fan la resta . No us tanqueu , escolteu-los , observeu-los, no els arraconeu , conteu amb ells , doneu-los veu i deixeu-los el seu espai , en definitiva sigueu creatius i veureu que l´aneguet lleig es convertirà en un preciòs cigne . El temps us ho demostrarà. El meu fill ha tingut la sort d´anar a parar a una Escola que , malgrat les dificultats(que mai no han deixat de ser-hi ) i el desconcert inicial ,al final l´han sabut comprendre . Agraeixo de forma molt profunda l´Escola Guillem Fortuny , pels esforços que han dut a terme durant tota la seva escolarització . Agraeixo el seu Director Francesc Xavier Alegria , la cap d´estudis Marinela Mas i les seves mestres : La Leire Cayón , LLuisa Vicente, Lola Benavides i Lucía Cabello. Han estat tots un exemple de paciencia i d´amor per la seva feina , però sobretot , de feina en comú Només demano que continuin treballant així i donaràn dignitat a un ofici sovint maltractat , l´ofici de mestre i ajudaràn a molts nens am TDAH

Cap comentari:

Publica un comentari