18 d’octubre 2008

ELSA Y FRED. (Ayer sí que fue un gran dia)



No sóc gaire pel.liculera , perque em costa trobar una pel.lícula que aconsegueixi que el meu dèficit d´atenció no es posi de manifest als 3 minuts d´haver començat.
De fet ,encara no m´acabo de creure que estigui comentant una pel.lícula , quan, normalment sóc incapaç de recordar-les.
A més , les pel.lícules que a mí m´agraden , les acostumen a posar a partir de les quatre de la nit, cosa que he descobert gràcies al meu insistent i esgotador insomni , que em tortura continuament.
Però ahir no, ahir em vaig poder concentrar i avui encara la recordo ,senyal que em va agradar molt.
Com deia, ahir vaig posar la 2, cap allà les 10 de la nit i aquesta obra d´art , que ja havia començat, em va captivar des del primer moment.
Mentre el meu marit navegava per internet ,jo vaig tenir la ocasió de riure i plorar com una boja ,quasi al mateix moment,sense interrupcions del tipus:"i ara perquè plores,bleda?..."
Plorava d´emoció i al cap de 2 segons em tronxava de riure amb la brillant actuació de CHINA ZORRILLA ,que donava vida a l´esbojerrada Elsa.
Elsa y Fred ens explica la història d´un amor que arriba ja a la vellesa. Però un amor d´aquells que molts , ni tan sols de joves, l´han viscut ni viuràn mai perque viuen marcats per convencionalismes absurds.
L ´Alfredo(MANUEL ALEXANDRE) és un home una mica més jove que l´Elsa ,seriòs i convencional ,que tot just s´acaba de quedar vidu . Al conèixer la seva nova veïna se´n adona que hi ha una altra forma de viure la vellesa , una manera que molts desconeixem , perque ratlla, en molts moments, amb l´atreviment i la mentida , que és el món que viu la Elsa , però una mentida dolça, benèvola que dóna a aquesta dona un tarannà entranyable.
No penseu ,que per tractar-se de la història de 2 vells , la pel.lícula és de llàgrima fàcil perque parla de totes les penes de l´edat , no . Si se t´escapen les llàgrimes és , potser, perque ,per un moment , tots desitjem ser grans , per ser com la Elsa i el Fred .
I si, a sobre, a la pel.lícula , posen constantment la cancó de SERRAT : "Hoy Puede ser un gran dia", l´emoció està servida.
SI US PLAU NO US LA PERDEU !!!
AQUÍ LA TENIU.

2 comentaris:

  1. Ei ,Cristina! això ja fa temps que ho sé , que tenim gustos similars, ja des d´abans de fer el meu blog , quan et llegia de quan en quan .
    Aquest tipus de pel.lícules agraden a un tipus de gent molt concret, com ara tu i jo (ni millors ni pitjors...diferents ,jejeje).
    Però a tú segur queb t´agrada encara més , degut a les teves arrels.
    De totes maneres , crec que aquesta pel.lícula ha d´agradar a molta gent, pq la CHINA ZORRILLA(Toma nombre !!!)Està sobèrbia , senzillament genial !!!
    Lo del blog encara no és definitiu, encara el canviaré moltes vegades .

    ResponElimina
  2. uff, Quin lapsus!!!. M´han confòs la bandera i per que en algún post feies esment de la teva "hermanita" , suposo que serà la Nora .
    O sigui que familia de l´Aragó ... Continuen les coincidencies . Ma mare és catalana de BCN i mon pare d´un poblet de Teruel (Gargallo);)

    ResponElimina